Ramona Solé, “Quaderns”

mnct20161218_ramona sole

“Quaderns” de Ramona Solé és un dels llibres finalistes del premi literari “Tuber Melanosporum” dins de les jornades Gastro-Literàries de #Morella Negra Com la Trufa.

Ramona Solé va nàixer a Alfés al 1968 i viu en un xicotet poble dels Garrigues, Torms. El seu treball en una cooperativa està lligada als números però són les lletres la seua passió. Des de xicoteta li ha agradat llegir i fins i tot abans de saber fer-ho era la seua mare la que els explicava a ella i al seu germà contes inventats o clàssics; el seu pare era un gran lector i sempre en la seua casa tenia llibres a la seua disposició. Des de fa més de nou anys escriu un blog “Tumateix LLibres” on comenta els llibres que llig, un o dos a la setmana. Encara que en el blog es parla de tot tipus de gèneres dominen les novel·les criminals, de recerca i negres.

Enguany 2016, Ramona Solé fa el pas de lectora a escriptora, amb el seu primer llibre “Quaderns” passa d’anar a presentacions de llibres a ser ella la que presenta el seu llibre, a cercar l’autor perquè li dedique el llibre a ser ella la que dedica el seu llibre al lector i de donar la seua mirada crítica als llibres que llig al fet que siguen uns altres els que comenten el seu llibre.

El llibre està ambientat en un entorn de poble lleidatà amb tots els ingredients de les xicotetes comunitats. Una escriptora retirada en el poble per a recuperar-se d’un trauma personal i que pateix agorafòbia, un professor d’informàtica seductor, una russa que es casa amb un home major i ric, un mosso amb un passat complicat juntament amb uns quaderns que dues xiquetes escriuen innocentment i a manera de joc on anoten tot el que troben curiós de les persones del seu poble, són el punt de partida de la novel·la. La desaparició de l’escriptora i l’aparició i la lectura dels quaderns per les persones adultes destapen una sèrie de secrets ocults en el poble i una sèrie de crims inesperats.

——————————————————————-

“Quaderns” de Ramona Solé es uno de los libros finalistas del premio literario “Tuber Melanosporum” dentro de las jornadas Gastro-Literarias de #Morella Negra Com la Trufa.

Ramona Solé nació en Alfés al 1968 y vive en un pequeño pueblo de les Garrigues, Torms. Su trabajo en una cooperativa está ligada a los números pero son las letras su pasión. Desde pequeña le ha gustado leer e incluso antes de saber hacerlo era su madre la que les contaba a ella y a su hermano cuentos inventados o clásicos; su padre era un gran lector y siempre en su casa tenía libros a su disposición. Desde hace más de nueve años escribe un blog “Tumateix Llibres” donde comenta los libros que lee, uno o dos a la semana. Aunque en el blog se habla de todo tipo de géneros dominan las novelas criminales, de investigación y negras.

Este año 2016, Ramona Solé da el paso de lectora a escritora, con su primer libro “Quaderns” pasa de ir a presentaciones de libros a ser ella la que presenta su libro, a buscar el autor para que le dedique el libro a ser ella la que dedica su libro al lector y de dar su mirada crítica a los libros que lee a que sean otros los que comenten su libro.

El libro esta ambientado en un entorno de pueblo leridano con todos los ingredientes de las pequeñas comunidades. Una escritora retirada en el pueblo para recuperarse de un trauma personal y que padece agorafobia, un profesor de informática seductor, una rusa que se casa con un hombre mayor y rico, un mozo con un pasado complicado junto con unos cuadernos que dos niñas escriben inocentemente y a modo de juego donde anotan todo lo que encuentran curioso de las personas de su pueblo, son el punto de partida de la novela. La desaparición de la escritora y la aparición y la lectura de los cuadernos por las personas adultas destapan una serie de secretos ocultos en el pueblo y una serie de crímenes inesperados.

mnct20161218_quaderns

Marta Extramiana – El caso de los amores proscritos

mnct20161215_marta-extramiana.jpg

“El caso de los amores poscritos” de Marta Extramiana es uno de los libros finalistas del premio literario “Tuber Melanosporum” dentro de las jornadas Gastro-Literarias de #Morella Negra Com la Trufa.

Marta Extramiana es una escritora de Vitoria. Licenciada en Bellas Artes e Historia del Arte, Marta Extramiana ha trabajado como ilustradora, diseñadora, profesora de diseño gráfico y de historia de la moda entre otras cosas. En 2003, la elección del tema de su tesina sobre el “cementerio de Santa Isabel de Vitoria” fue lo que le llevó a dar un giro a sus intereses.

El conocimiento de los personajes ilustres del siglo XIX que descansaban en el cementerio y también el estudio de la época en que vivieron, época en la que Vitoria era conocida como la “Atenas del Norte” por sus inquietudes de progreso y modernización, le llevó a realizar este primer libro para transmitir todo lo que ella estaba descubriendo y disfrutando.

Bajo la leyenda genérica de “Los archivos secretos del Ateneo” la autora quiere crear una serie donde los personajes ilustres y la época en que vivieron sirva para dar a conocerlos en forma de novela negra. En esta primera entrega el principal protagonista es el médico vitoriano Gerónimo Roure.

Gerónimo Roure fue el primer presidente del Ateneo científico, literario y artístico de Vitoria, el segundo más importante del estado español y un foco cultural de referencia en toda Europa. Fue un gran médico de Vitoria con grandes inquietudes, viajó dos veces a Francia para encontrar nuevos instrumentos quirúrgicos y nuevas medidas higiénicas y gracias a él Alava fue uno de los lugares menos afectados por el cólera por ser un gran defensor de la vacuna, pagandola incluso de su propio bolsillo.

En la novela, el médico Gerónimo Roure comienza a sospechar que detrás de algunos de los trágicos hechos que están ocurriendo en la ciudad existe un hilo conductor más siniestro de lo que parece a simple vista. Su vocación detectivesca recién descubierta por él mismo nos transporta por un mapa, oculto y alternativo de la Vitoria del 1866.

————————————————————–

“El caso de los amores poscritos” de Marta Extramiana és un dels llibres finalistes del premi literari “Tuber Melanosporum” dins de les jornades Gastro-Literàries de #Morella Negra Com la Trufa.

Marta Extramiana és una escriptora de Vitòria. Llicenciada en Belles Arts i Història de l’Art, Marta Extramiana ha treballat com a il·lustradora, dissenyadora, professora de disseny gràfic i d’història de la moda entre altres coses. En 2003, l’elecció del tema de la seua tesina sobre el “cementeri de Santa Isabel de Vitòria” va ser el que li va portar a donar un gir als seus interessos.

El coneixement dels personatges il·lustres del segle XIX que descansaven en el cementeri i també l’estudi de l’època en què van viure, època en la qual Vitòria era coneguda com la “Atenas del Norte” per les seues inquietuds de progrés i modernització, li va portar a realitzar aquest primer llibre per a transmetre tot el que ella estava descobrint i gaudint.

Sota la llegenda genèrica de “Els arxius secrets de l’Ateneu” l’autora vol crear una sèrie on els personatges il·lustres i l’època en què van viure servisca per a donar a conèixer-los en forma de novel·la negra. En aquest primer lliurament el principal protagonista és el mèdic de Vitòria Gerónimo Roure.

Gerónimo Roure va ser el primer president de l’Ateneu científic, literari i artístic de Vitòria, el segon més important de l’estat espanyol i un focus cultural de referència en tota Europa. Va ser un gran metge de Vitòria amb grans inquietuds, va viatjar dues vegades a França per a trobar nous instruments quirúrgics i noves mesures higièniques i gràcies a ell Alava va ser un dels llocs menys afectats pel còlera per ser un gran defensor de la vacuna, pagant-la fins i tot de la seua pròpia butxaca.

En la novel·la, el metge Gerónimo Roure comença a sospitar que darrere d’alguns dels tràgics fets que estan ocorrent en la ciutat existeix un fil conductor més sinistre del que sembla a simple vista. La seua vocació detectivesca recentment descoberta per ell mateix ens transporta per un mapa, ocult i alternatiu de la Vitòria del 1866.

mnct20161215_el caso de los amores proscritos

 

Javier Sagastiberri, “El asesino de reinas”

mnct20161214_javier sagastiberri

“El asesino de reinas” de Javier Sagastiberri es uno de los libros finalistas del premio literario “Tuber Melanosporum” dentro de las jornadas Gastro-Literarias de #Morella Negra Com la Trufa.

Javier Sagatiberri es un escritor guipuzcoano,de bolígrafo y papel, licenciado en Ciencias Económicas y en Filología Hispánica. Trabaja desde 1987 para la Hacienda Foral de Bizkaia que tiene su sede en Bilbao. Su experiencia laboral, primero como subinspector de Hacienda y desde hace diez años como inspector de finanzas, le ha ayudado en la redacción de su primera novela sin tener que presenciar ningún asesinato.

La inspiración principal de la novela proviene de su amistad con la gran cantidad de aficionados del Athletic que pueblan las dependencias de la Hacienda Foral de Bizkaia; la trama criminal transcurre sincronizada con la Copa del Rey de la temporada 2008/2009 en la que el Athletic de Caparrós llega triunfalmente a la final.

La novela comienza con el asesinato de una mujer que aparece desnuda sentada sobre un trono de madera que parece erigido para la realización de un misterioso ritual. Tras el crimen, aparece una foto en Internet con el epígrafe “La reina eslava”, dada la fisonomía de la difunta que, más que parecer vizcaína, parece rusa. Será la primera de una serie de muertes que suceden coincidiendo con los encuentros del Athletic. Las dos ertzainas guipuzcoanas encargadas del caso, Itziar y Arantza, empiezan a entrever una oscura relación entre los partidos del Athletic en la Copa y la sucesión de asesinatos.
——————————————————–
“El asesino de reinas” de Javier Sagastiberri, és un dels llibres finalistes del premi literari “Tuber Melanosporum” dins de les jornades Gastro-Literàries de #Morella Negra Com la Trufa.

Javier Sagatiberri és un escriptor guipuscoà,de bolígraf i paper, llicenciat en Ciències Econòmiques i en Filologia Hispànica. Treballa des de 1987 per a la Hisenda Foral de Bizkaia que té la seva seu a Bilbao. La seva experiència laboral, primer com a sotsinspector d’Hisenda i des de fa deu anys com a inspector de Finances, li ha ajudat en la redacció de la seva primera novel·la sense haver de presenciar cap assassinat.

La inspiració principal de la novel·la prové de la seva amistat amb la gran quantitat d’aficcionats de l’Athletic que poblen les dependències de la Hisenda Foral de Bizkaia; la trama criminal transcorre sincronitzada amb la Copa del Rei de la temporada 2008/2009 en la qual l’Athletic de Caparrós arriba triomfalment a la final.

La novel·la comença amb l’assassinat d’una dona que apareix nua asseguda sobre un tron de fusta que sembla erigit per a la realització d’un misteriós ritual. Després del crim, apareix una foto en Internet amb l’epígraf “La reina eslava”, donada la fisonomia de la difunta que, més que semblar biscaina, sembla russa. Serà la primera d’una sèrie de morts que succeeixen coincidint amb les trobades de l’Athletic. Les dos ertzaines guipuscoanes encarregades del cas, Itziar i Arantza, comencen a entreveure una fosca relació entre els partits de l’Athletic en la Copa i la successió d’assassinats.

Luis Roso, “Aguacero”

mnct20161213_luis roso_aguacero

“Aguacero” de Luis Roso es una las novelas finalistas del premio literario “Tuber Melanosporum” dentro de las jornadas Gastro-Literarias de #Morella Negra Com la Trufa.

Luis Roso es un chico de veintisiete años nacido en Extremadura y que vive actualmente en Madrid trabajando como profesor de secundaria, dando clases de Lengua Castellana e Inglés. Es licenciado en Filología Hispánica y Filología Inglesa y Master de Literatura Española e Hispanoamericana. Su profesión de filólogo conlleva un gran volumen de lecturas y es su formación básica como escritor.

La novela es un viaje a los años cincuenta, años centrales de la dictadura franquista, una España recorrida por el hambre y la pobreza, pero que ya comienza a mirar el futuro con esperanza. La elección de esta época fue por ser la España de sus abuelos, de una España que escuchaba historias en su casa; y también por ser la España que habitaron y sobre la que escribieron muchos de los autores que Luis Roso estudió y admira, en especial los de la llamada Generación del Medio Siglo.

La sinopsis de la obra avanza:

“Aguacero” es una novela negra protagonizada por un inspector de la Policía de Madrid, Ernesto Trevejo, que debe trasladarse a un pequeño pueblo de la sierra madrileña para investigar los asesinatos de cuatro personas, entre ellas dos guardias civiles. El pueblo es un espacio cerrado donde el tiempo parece detenido, donde todos guardan secretos, y donde aún está presente el recuerdo de la cercana Guerra Civil. En ese escenario hostil, bajo una lluvia constante e inclemente, el inspector, guiado por un joven guardia civil de nombre Aparecido, liderará una investigación que pronto se complicará por la implicación de los intereses económicos de una empresa que está construyendo un pantano en la región y por la aparición de nuevos cuerpos.

——————————————————–

“Aguacero” de Luis Roso és una les novel·les finalistes del premi literari “Tuber Melanosporum” dins de les jornades Gastro-Literàries de #Morella Negra Com la Trufa.

Luis Roso és un xic de vint-i-set anys nascut a Extremadura i que viu actualment a Madrid treballant com a professor de secundària, fent classes de Llengua Castellana i Inglés. És llicenciat en Filologia Hispànica i Filologia Anglesa i Master de Literatura Espanyola i Hispanoamericana. La seva professió de filòleg comporta un gran volum de lectures i és la seva formació bàsica com a escriptor.

La novel·la és un viatge als anys cinquanta, anys centrals de la dictadura franquista, una Espanya recorreguda pel gana i la pobresa, però que ja comença a mirar el futur amb esperança. L’elecció d’aquesta època va ser per ser l’Espanya dels seus agüelos, d’una Espanya que escoltava històries a la seva casa; i també per ser l’Espanya que van habitar i sobre la qual van escriure molts dels autors que Luis Roso va estudiar i admira, especialment els de l’anomenada Generació del Mig Segle.

La sinopsi de l’obra avança:

“Aguacero” és una novel·la negra protagonitzada per un inspector de la Policia de Madrid, Ernesto Trevejo, que ha de traslladar-se a un petit poble de la serra madrilenya per investigar els assassinats de quatre persones, entre elles dos guàrdies civils. El poble és un espai tancat on el temps sembla detingut, on tots guarden secrets, i on encara està present el record de la propera Guerra Civil. En aquest escenari hostil, sota una pluja constant i inclemente, l’inspector, guiat per un jove guàrdia civil de nom Aparecido, liderarà una recerca que prompte es complicarà per la implicació dels interessos econòmics d’una empresa que està construint un pantà a la regió i per l’aparició de nous cossos.

Raquel Gámez Serrano, ” A la seva pell”

mnct20161212_raquel gamez serrano

“A la seva pell” de Raquel Gámez Serrano, és un dels llibres finalistes del premi literari #TuberMelanosporum dins de les jornades Gastro-Literàries de Morella Negra Com la Trufa

Raquel Gámez Serrano és una escriptora nascuda a Barcelona. Des de ben petita, conjugà la passió per la lectura i l’escriptura gràcies a una gran biblioteca que hi havia a casa seva. De gran volia ser periodista i cada dia escrivia un diari amb notícies inventades que després venia al seu pare per deu pessetes.

Estudià el Grau d’Estudis immobiliaris i de la construcció a la Facultat d’Econòmiques de Barcelona. Durant vuit anys treballà com a cap de vendes a una promotora immobiliària i quatre com a professora experta de la Generalitat de Catalunya. Aquest contacte amb l’ensenyament va fer que finalment es gradués com a educadora social. Cursant aquests estudis, li arriba a les mans un text inclòs al material didàctic de l’assignatura de Justícia, intitulat “En mi piel” , escrit per Rodrigo Lanza.

D’ençà, neix la necessitat d’explicar allò que l’esfereïdor text narra i poc després —amb la visualització del documental “Ciutat Morta”, on s’evidencien els fets esdevinguts del cas 4F— l’autora comença un procés de documentació i estudi per al seu llibre “A la seva pell”. Un dels protagonistes directe del documental és Rodrigo Lanza, qui ha escrit també el pròleg de la novel·la.

La sinopsi de l’obra refereix:

“A la seva pell és una història de ficció basada en l’experiència a la presó de Rodrigo Lanza i en el record del suïcidi de Patricia Heras, casos denunciats al documental “Ciutat Morta”. La nova feina que Gal·la comença a la presó com a educadora social i experta en mediació, contractada per ajudar en el procés de reinserció de Leo, suposa una baixada als inferns dels seus fantasmes interiors. El suïcidi de la Patrícia després de ser empresonada injustament és un record que la martiritza mentre s’involucra en el cas de Leo. La implicació de Gal·la en la lluita per demostrar la innocència de Leo, més enllà del plànol professional, serà també en nom de la justícia per la mort de Patrícia, sempre present als seus pensaments. Però la recerca de la veritat té un alt preu, no només psicològic, sinó també físic.”

————————————————–

“A la seva pell” de Raquel Gámez Serrano, es uno de los libros finalistas del premio literario “Tuber Melanosporum” dentro de las jornadas Gastro-Literarias de #Morella Negra Com la Trufa.

Raquel Gámez Serrano es una escritora nacida en Barcelona. Su pasión por la lectura y escritura nace de muy pequeña gracias a una gran librería que tenía en su casa y su ilusión de ser periodista de mayor, por lo que cada día le escribía y vendía a su padre, por diez pesetas, un diario de noticias.

Estudió el Grado de estudios inmobiliarios y de la construcción en la Facultad de Económicas de Barcelona y durante ocho años trabajó como jefa de ventas en una promotora inmobiliaria y cuatro como profesora experta de la Generalitat de Catalunya. Este contacto con la enseñanza le llevó a graduarse como Educadora Social. Es durante estos estudios cuando en una clase de Justicia llega a su manos un texto del material didáctico titulado En mi piel de Rodrigo Lanza.

A partir de este momento, nace la necesidad de contar lo que en este texto se narra y ya con la visión del documental “Ciutat Morta”, donde se narran los hechos ocurridos en el caso 4F, empieza la documentación y estudio para lo que será el libro A la seva pell. Uno de los protagonistas directos del documental es Rodrigo Lanza, quien ha escrito también el prólogo de la novela.

La sinopsis de la obra avanza:
“La novela “A la seva pell” es una historia de ficción basada en la experiencia en la prisión de Rodrigo Lanza y en recuerdo del suicidio de Patricia Heras, casos denunciados en el documental “Ciutat Morta”. Gala es una educadora social experta en mediación es contratada en una prisión para ayudar en el proceso de reinserción de Leo. El suicidio de Patricia después de ser encarcelada injustamente es un recuerdo que la martiriza mientras se involucra en el caso de Leo. La implicación de Gala en la lucha por demostrar la inocencia de Leo, va más alla del plano profesional y será también en nombre de la justicia por la muerte de Patricia. La busqueda de la verdad tiene un alto precio, no solo psicológico, sino también físico”

 

mnct20161212_a la seva pell

 

Finalistas Premio “Tuber Melanosporum”

Ja tenim finalistes per al premi literari “Tuber Melanosporum” que s’atorgarà per primera vegada el cap de setmana Gastro-Literari Morella Negra Com la Trufa que tindrà lloc els dies 17,18 i 19 de Febrer de 2017.
Amb el #TuberMelanosporum volem premiar als escriptors que estan començant a publicar i trien el Gènere Negre. Tal com vam explicar en la presentació de la 2ª edició de Morella Negra Com la Trufa el premi serà per a la millor novel·la negra d’un escriptor novell publicada per una editorial durant l’any 2016.

Els finalistes per a aquesta primera edició del premi “Tuber Melanosporum” són les següents novel·les:

– “A la seva pell” de Raquel Gámez Serrano editat per Llibres del Delicte

-“Aguacero” de Luis Roso editat per Ediciones B

-“El asesino de reinas” de Javier Sagastiberri editat per Erein

-“El caso de los amores proscritos” de Marta Extramiana editat per Las Modernas

-“Quaderns” de Ramona Solé editat per Llibres del Delicte

Ja des de fa unes setmanes tenim el jurat amb les mans en els llibres devorant i degustant aquestes cinc novel·les negres. El jurat està presidit pel crític Xavier Borrell Campos i per sis membres del grup literari “La canyeta literària” nascut en la primera edició de Morella Negra Com la Trufa.

La novel·la guanyadora del premi “Tuber Melanosporum” i el lliurament del premi tindrà lloc el dissabte 18 de febrer de 2017 dins dels actes de #Morella Negra

——————————————————–

Ya tenemos finalistas para el premio literario “Tuber Melanosporum” que se otorgará por primera vez el fin de semana Gastro-Literario Morella Negra Como la Trufa que tendrá lugar los días 17,18 y 19 de Febrero de 2017.

Con el “Tuber Melanosporum” queremos premiar a los escritores que están empezando a publicar y eligen el Genero Negro. Tal como explicamos en la presentación de la 2ª edición de Morella Negra Como la Trufa el premio será para la mejor novela negra de un escritor novel publicada por una editorial durante el año 2016.

Los finalistas para esta primera edición del premio “Tuber Melanosporum” son las siguientes novelas:

– “A la seva pell” de Raquel de Rodrigo Serrano editado por “Llibres del delicte”
– “Aguacero” de Luís Roso editado por “Ediciones B”
– “El asesino de reinas” de Javier Sagastiberri editado por “Erein”
– “El caso de los amores proscritos” de Marta Extramiana editado por “Las Modernas”
– “Quaderns” de Ramona Solé editado por “Llibres del Delicte”

Ya desde hace unas semanas tenemos el jurado con las manos en los libros devorando y degustando estas cinco novelas negras. El jurado está presidido por el critico Xavier Borell y por seis miembros del grupo literario “La canyeta literaria” nacido en la primera edición de Morella negra Como la Trufa.

La novela ganadora del premio “Tuber Melanosporum” y la entrega del premio tendrá lugar el sábado 18 de febrero de 2017 dentro de los actos de Morella Negra