«Quaderns» de Ramona Solé és un dels llibres finalistes del premi literari «Tuber Melanosporum» dins de les jornades Gastro-Literàries de #Morella Negra Com la Trufa.

Ramona Solé va nàixer a Alfés al 1968 i viu en un xicotet poble dels Garrigues, Torms. El seu treball en una cooperativa està lligada als números però són les lletres la seua passió. Des de xicoteta li ha agradat llegir i fins i tot abans de saber fer-ho era la seua mare la que els explicava a ella i al seu germà contes inventats o clàssics; el seu pare era un gran lector i sempre en la seua casa tenia llibres a la seua disposició. Des de fa més de nou anys escriu un blog «Tumateix LLibres» on comenta els llibres que llig, un o dos a la setmana. Encara que en el blog es parla de tot tipus de gèneres dominen les novel·les criminals, de recerca i negres.

Enguany 2016, Ramona Solé fa el pas de lectora a escriptora, amb el seu primer llibre «Quaderns» passa d’anar a presentacions de llibres a ser ella la que presenta el seu llibre, a cercar l’autor perquè li dedique el llibre a ser ella la que dedica el seu llibre al lector i de donar la seua mirada crítica als llibres que llig al fet que siguen uns altres els que comenten el seu llibre.

El llibre està ambientat en un entorn de poble lleidatà amb tots els ingredients de les xicotetes comunitats. Una escriptora retirada en el poble per a recuperar-se d’un trauma personal i que pateix agorafòbia, un professor d’informàtica seductor, una russa que es casa amb un home major i ric, un mosso amb un passat complicat juntament amb uns quaderns que dues xiquetes escriuen innocentment i a manera de joc on anoten tot el que troben curiós de les persones del seu poble, són el punt de partida de la novel·la. La desaparició de l’escriptora i l’aparició i la lectura dels quaderns per les persones adultes destapen una sèrie de secrets ocults en el poble i una sèrie de crims inesperats.

——————————————————————-

«Quaderns» de Ramona Solé es uno de los libros finalistas del premio literario «Tuber Melanosporum» dentro de las jornadas Gastro-Literarias de #Morella Negra Com la Trufa.

Ramona Solé nació en Alfés al 1968 y vive en un pequeño pueblo de les Garrigues, Torms. Su trabajo en una cooperativa está ligada a los números pero son las letras su pasión. Desde pequeña le ha gustado leer e incluso antes de saber hacerlo era su madre la que les contaba a ella y a su hermano cuentos inventados o clásicos; su padre era un gran lector y siempre en su casa tenía libros a su disposición. Desde hace más de nueve años escribe un blog «Tumateix Llibres» donde comenta los libros que lee, uno o dos a la semana. Aunque en el blog se habla de todo tipo de géneros dominan las novelas criminales, de investigación y negras.

Este año 2016, Ramona Solé da el paso de lectora a escritora, con su primer libro «Quaderns» pasa de ir a presentaciones de libros a ser ella la que presenta su libro, a buscar el autor para que le dedique el libro a ser ella la que dedica su libro al lector y de dar su mirada crítica a los libros que lee a que sean otros los que comenten su libro.

El libro esta ambientado en un entorno de pueblo leridano con todos los ingredientes de las pequeñas comunidades. Una escritora retirada en el pueblo para recuperarse de un trauma personal y que padece agorafobia, un profesor de informática seductor, una rusa que se casa con un hombre mayor y rico, un mozo con un pasado complicado junto con unos cuadernos que dos niñas escriben inocentemente y a modo de juego donde anotan todo lo que encuentran curioso de las personas de su pueblo, son el punto de partida de la novela. La desaparición de la escritora y la aparición y la lectura de los cuadernos por las personas adultas destapan una serie de secretos ocultos en el pueblo y una serie de crímenes inesperados.

«El caso de los amores poscritos» de Marta Extramiana es uno de los libros finalistas del premio literario «Tuber Melanosporum» dentro de las jornadas Gastro-Literarias de #Morella Negra Com la Trufa.

Marta Extramiana es una escritora de Vitoria. Licenciada en Bellas Artes e Historia del Arte, Marta Extramiana ha trabajado como ilustradora, diseñadora, profesora de diseño gráfico y de historia de la moda entre otras cosas. En 2003, la elección del tema de su tesina sobre el «cementerio de Santa Isabel de Vitoria» fue lo que le llevó a dar un giro a sus intereses.

El conocimiento de los personajes ilustres del siglo XIX que descansaban en el cementerio y también el estudio de la época en que vivieron, época en la que Vitoria era conocida como la «Atenas del Norte» por sus inquietudes de progreso y modernización, le llevó a realizar este primer libro para transmitir todo lo que ella estaba descubriendo y disfrutando.

Bajo la leyenda genérica de «Los archivos secretos del Ateneo» la autora quiere crear una serie donde los personajes ilustres y la época en que vivieron sirva para dar a conocerlos en forma de novela negra. En esta primera entrega el principal protagonista es el médico vitoriano Gerónimo Roure.

Gerónimo Roure fue el primer presidente del Ateneo científico, literario y artístico de Vitoria, el segundo más importante del estado español y un foco cultural de referencia en toda Europa. Fue un gran médico de Vitoria con grandes inquietudes, viajó dos veces a Francia para encontrar nuevos instrumentos quirúrgicos y nuevas medidas higiénicas y gracias a él Alava fue uno de los lugares menos afectados por el cólera por ser un gran defensor de la vacuna, pagandola incluso de su propio bolsillo.

En la novela, el médico Gerónimo Roure comienza a sospechar que detrás de algunos de los trágicos hechos que están ocurriendo en la ciudad existe un hilo conductor más siniestro de lo que parece a simple vista. Su vocación detectivesca recién descubierta por él mismo nos transporta por un mapa, oculto y alternativo de la Vitoria del 1866.

————————————————————–

«El caso de los amores poscritos» de Marta Extramiana és un dels llibres finalistes del premi literari «Tuber Melanosporum» dins de les jornades Gastro-Literàries de #Morella Negra Com la Trufa.

Marta Extramiana és una escriptora de Vitòria. Llicenciada en Belles Arts i Història de l’Art, Marta Extramiana ha treballat com a il·lustradora, dissenyadora, professora de disseny gràfic i d’història de la moda entre altres coses. En 2003, l’elecció del tema de la seua tesina sobre el «cementeri de Santa Isabel de Vitòria» va ser el que li va portar a donar un gir als seus interessos.

El coneixement dels personatges il·lustres del segle XIX que descansaven en el cementeri i també l’estudi de l’època en què van viure, època en la qual Vitòria era coneguda com la «Atenas del Norte» per les seues inquietuds de progrés i modernització, li va portar a realitzar aquest primer llibre per a transmetre tot el que ella estava descobrint i gaudint.

Sota la llegenda genèrica de «Els arxius secrets de l’Ateneu» l’autora vol crear una sèrie on els personatges il·lustres i l’època en què van viure servisca per a donar a conèixer-los en forma de novel·la negra. En aquest primer lliurament el principal protagonista és el mèdic de Vitòria Gerónimo Roure.

Gerónimo Roure va ser el primer president de l’Ateneu científic, literari i artístic de Vitòria, el segon més important de l’estat espanyol i un focus cultural de referència en tota Europa. Va ser un gran metge de Vitòria amb grans inquietuds, va viatjar dues vegades a França per a trobar nous instruments quirúrgics i noves mesures higièniques i gràcies a ell Alava va ser un dels llocs menys afectats pel còlera per ser un gran defensor de la vacuna, pagant-la fins i tot de la seua pròpia butxaca.

En la novel·la, el metge Gerónimo Roure comença a sospitar que darrere d’alguns dels tràgics fets que estan ocorrent en la ciutat existeix un fil conductor més sinistre del que sembla a simple vista. La seua vocació detectivesca recentment descoberta per ell mateix ens transporta per un mapa, ocult i alternatiu de la Vitòria del 1866.

«A la seva pell» de Raquel Gámez Serrano, és un dels llibres finalistes del premi literari #TuberMelanosporum dins de les jornades Gastro-Literàries de Morella Negra Com la Trufa

Raquel Gámez Serrano és una escriptora nascuda a Barcelona. Des de ben petita, conjugà la passió per la lectura i l’escriptura gràcies a una gran biblioteca que hi havia a casa seva. De gran volia ser periodista i cada dia escrivia un diari amb notícies inventades que després venia al seu pare per deu pessetes.

Estudià el Grau d’Estudis immobiliaris i de la construcció a la Facultat d’Econòmiques de Barcelona. Durant vuit anys treballà com a cap de vendes a una promotora immobiliària i quatre com a professora experta de la Generalitat de Catalunya. Aquest contacte amb l’ensenyament va fer que finalment es gradués com a educadora social. Cursant aquests estudis, li arriba a les mans un text inclòs al material didàctic de l’assignatura de Justícia, intitulat «En mi piel» , escrit per Rodrigo Lanza.

D’ençà, neix la necessitat d’explicar allò que l’esfereïdor text narra i poc després —amb la visualització del documental «Ciutat Morta», on s’evidencien els fets esdevinguts del cas 4F— l’autora comença un procés de documentació i estudi per al seu llibre «A la seva pell». Un dels protagonistes directe del documental és Rodrigo Lanza, qui ha escrit també el pròleg de la novel·la.

La sinopsi de l’obra refereix:

“A la seva pell és una història de ficció basada en l’experiència a la presó de Rodrigo Lanza i en el record del suïcidi de Patricia Heras, casos denunciats al documental «Ciutat Morta». La nova feina que Gal·la comença a la presó com a educadora social i experta en mediació, contractada per ajudar en el procés de reinserció de Leo, suposa una baixada als inferns dels seus fantasmes interiors. El suïcidi de la Patrícia després de ser empresonada injustament és un record que la martiritza mentre s’involucra en el cas de Leo. La implicació de Gal·la en la lluita per demostrar la innocència de Leo, més enllà del plànol professional, serà també en nom de la justícia per la mort de Patrícia, sempre present als seus pensaments. Però la recerca de la veritat té un alt preu, no només psicològic, sinó també físic.”

————————————————–

«A la seva pell» de Raquel Gámez Serrano, es uno de los libros finalistas del premio literario «Tuber Melanosporum» dentro de las jornadas Gastro-Literarias de #Morella Negra Com la Trufa.

Raquel Gámez Serrano es una escritora nacida en Barcelona. Su pasión por la lectura y escritura nace de muy pequeña gracias a una gran librería que tenía en su casa y su ilusión de ser periodista de mayor, por lo que cada día le escribía y vendía a su padre, por diez pesetas, un diario de noticias.

Estudió el Grado de estudios inmobiliarios y de la construcción en la Facultad de Económicas de Barcelona y durante ocho años trabajó como jefa de ventas en una promotora inmobiliaria y cuatro como profesora experta de la Generalitat de Catalunya. Este contacto con la enseñanza le llevó a graduarse como Educadora Social. Es durante estos estudios cuando en una clase de Justicia llega a su manos un texto del material didáctico titulado En mi piel de Rodrigo Lanza.

A partir de este momento, nace la necesidad de contar lo que en este texto se narra y ya con la visión del documental «Ciutat Morta», donde se narran los hechos ocurridos en el caso 4F, empieza la documentación y estudio para lo que será el libro A la seva pell. Uno de los protagonistas directos del documental es Rodrigo Lanza, quien ha escrito también el prólogo de la novela.

La sinopsis de la obra avanza:
“La novela «A la seva pell» es una historia de ficción basada en la experiencia en la prisión de Rodrigo Lanza y en recuerdo del suicidio de Patricia Heras, casos denunciados en el documental «Ciutat Morta». Gala es una educadora social experta en mediación es contratada en una prisión para ayudar en el proceso de reinserción de Leo. El suicidio de Patricia después de ser encarcelada injustamente es un recuerdo que la martiriza mientras se involucra en el caso de Leo. La implicación de Gala en la lucha por demostrar la inocencia de Leo, va más alla del plano profesional y será también en nombre de la justicia por la muerte de Patricia. La busqueda de la verdad tiene un alto precio, no solo psicológico, sino también físico»