Luis Roso, «Aguacero»

«Aguacero» de Luis Roso es una las novelas finalistas del premio literario «Tuber Melanosporum» dentro de las jornadas Gastro-Literarias de #Morella Negra Com la Trufa.

Luis Roso es un chico de veintisiete años nacido en Extremadura y que vive actualmente en Madrid trabajando como profesor de secundaria, dando clases de Lengua Castellana e Inglés. Es licenciado en Filología Hispánica y Filología Inglesa y Master de Literatura Española e Hispanoamericana. Su profesión de filólogo conlleva un gran volumen de lecturas y es su formación básica como escritor.

La novela es un viaje a los años cincuenta, años centrales de la dictadura franquista, una España recorrida por el hambre y la pobreza, pero que ya comienza a mirar el futuro con esperanza. La elección de esta época fue por ser la España de sus abuelos, de una España que escuchaba historias en su casa; y también por ser la España que habitaron y sobre la que escribieron muchos de los autores que Luis Roso estudió y admira, en especial los de la llamada Generación del Medio Siglo.

La sinopsis de la obra avanza:

«Aguacero» es una novela negra protagonizada por un inspector de la Policía de Madrid, Ernesto Trevejo, que debe trasladarse a un pequeño pueblo de la sierra madrileña para investigar los asesinatos de cuatro personas, entre ellas dos guardias civiles. El pueblo es un espacio cerrado donde el tiempo parece detenido, donde todos guardan secretos, y donde aún está presente el recuerdo de la cercana Guerra Civil. En ese escenario hostil, bajo una lluvia constante e inclemente, el inspector, guiado por un joven guardia civil de nombre Aparecido, liderará una investigación que pronto se complicará por la implicación de los intereses económicos de una empresa que está construyendo un pantano en la región y por la aparición de nuevos cuerpos.

——————————————————–

«Aguacero» de Luis Roso és una les novel·les finalistes del premi literari «Tuber Melanosporum» dins de les jornades Gastro-Literàries de #Morella Negra Com la Trufa.

Luis Roso és un xic de vint-i-set anys nascut a Extremadura i que viu actualment a Madrid treballant com a professor de secundària, fent classes de Llengua Castellana i Inglés. És llicenciat en Filologia Hispànica i Filologia Anglesa i Master de Literatura Espanyola i Hispanoamericana. La seva professió de filòleg comporta un gran volum de lectures i és la seva formació bàsica com a escriptor.

La novel·la és un viatge als anys cinquanta, anys centrals de la dictadura franquista, una Espanya recorreguda pel gana i la pobresa, però que ja comença a mirar el futur amb esperança. L’elecció d’aquesta època va ser per ser l’Espanya dels seus agüelos, d’una Espanya que escoltava històries a la seva casa; i també per ser l’Espanya que van habitar i sobre la qual van escriure molts dels autors que Luis Roso va estudiar i admira, especialment els de l’anomenada Generació del Mig Segle.

La sinopsi de l’obra avança:

«Aguacero» és una novel·la negra protagonitzada per un inspector de la Policia de Madrid, Ernesto Trevejo, que ha de traslladar-se a un petit poble de la serra madrilenya per investigar els assassinats de quatre persones, entre elles dos guàrdies civils. El poble és un espai tancat on el temps sembla detingut, on tots guarden secrets, i on encara està present el record de la propera Guerra Civil. En aquest escenari hostil, sota una pluja constant i inclemente, l’inspector, guiat per un jove guàrdia civil de nom Aparecido, liderarà una recerca que prompte es complicarà per la implicació dels interessos econòmics d’una empresa que està construint un pantà a la regió i per l’aparició de nous cossos.