«El caso de los amores poscritos» de Marta Extramiana es uno de los libros finalistas del premio literario «Tuber Melanosporum» dentro de las jornadas Gastro-Literarias de #Morella Negra Com la Trufa.
Marta Extramiana es una escritora de Vitoria. Licenciada en Bellas Artes e Historia del Arte, Marta Extramiana ha trabajado como ilustradora, diseñadora, profesora de diseño gráfico y de historia de la moda entre otras cosas. En 2003, la elección del tema de su tesina sobre el «cementerio de Santa Isabel de Vitoria» fue lo que le llevó a dar un giro a sus intereses.
El conocimiento de los personajes ilustres del siglo XIX que descansaban en el cementerio y también el estudio de la época en que vivieron, época en la que Vitoria era conocida como la «Atenas del Norte» por sus inquietudes de progreso y modernización, le llevó a realizar este primer libro para transmitir todo lo que ella estaba descubriendo y disfrutando.
Bajo la leyenda genérica de «Los archivos secretos del Ateneo» la autora quiere crear una serie donde los personajes ilustres y la época en que vivieron sirva para dar a conocerlos en forma de novela negra. En esta primera entrega el principal protagonista es el médico vitoriano Gerónimo Roure.
Gerónimo Roure fue el primer presidente del Ateneo científico, literario y artístico de Vitoria, el segundo más importante del estado español y un foco cultural de referencia en toda Europa. Fue un gran médico de Vitoria con grandes inquietudes, viajó dos veces a Francia para encontrar nuevos instrumentos quirúrgicos y nuevas medidas higiénicas y gracias a él Alava fue uno de los lugares menos afectados por el cólera por ser un gran defensor de la vacuna, pagandola incluso de su propio bolsillo.
En la novela, el médico Gerónimo Roure comienza a sospechar que detrás de algunos de los trágicos hechos que están ocurriendo en la ciudad existe un hilo conductor más siniestro de lo que parece a simple vista. Su vocación detectivesca recién descubierta por él mismo nos transporta por un mapa, oculto y alternativo de la Vitoria del 1866.
————————————————————–
«El caso de los amores poscritos» de Marta Extramiana és un dels llibres finalistes del premi literari «Tuber Melanosporum» dins de les jornades Gastro-Literàries de #Morella Negra Com la Trufa.
Marta Extramiana és una escriptora de Vitòria. Llicenciada en Belles Arts i Història de l’Art, Marta Extramiana ha treballat com a il·lustradora, dissenyadora, professora de disseny gràfic i d’història de la moda entre altres coses. En 2003, l’elecció del tema de la seua tesina sobre el «cementeri de Santa Isabel de Vitòria» va ser el que li va portar a donar un gir als seus interessos.
El coneixement dels personatges il·lustres del segle XIX que descansaven en el cementeri i també l’estudi de l’època en què van viure, època en la qual Vitòria era coneguda com la «Atenas del Norte» per les seues inquietuds de progrés i modernització, li va portar a realitzar aquest primer llibre per a transmetre tot el que ella estava descobrint i gaudint.
Sota la llegenda genèrica de «Els arxius secrets de l’Ateneu» l’autora vol crear una sèrie on els personatges il·lustres i l’època en què van viure servisca per a donar a conèixer-los en forma de novel·la negra. En aquest primer lliurament el principal protagonista és el mèdic de Vitòria Gerónimo Roure.
Gerónimo Roure va ser el primer president de l’Ateneu científic, literari i artístic de Vitòria, el segon més important de l’estat espanyol i un focus cultural de referència en tota Europa. Va ser un gran metge de Vitòria amb grans inquietuds, va viatjar dues vegades a França per a trobar nous instruments quirúrgics i noves mesures higièniques i gràcies a ell Alava va ser un dels llocs menys afectats pel còlera per ser un gran defensor de la vacuna, pagant-la fins i tot de la seua pròpia butxaca.
En la novel·la, el metge Gerónimo Roure comença a sospitar que darrere d’alguns dels tràgics fets que estan ocorrent en la ciutat existeix un fil conductor més sinistre del que sembla a simple vista. La seua vocació detectivesca recentment descoberta per ell mateix ens transporta per un mapa, ocult i alternatiu de la Vitòria del 1866.