Lletres a totes bandes

Dins de l’Alcanar-Morella Blackconnection volem tindre una ampla mostra de la novel·la negra que es fa a la terra de l’àmbit del català, tant a València com a Catalunya. La novel·la negra en tot el nostre territori és abundant i variada, ens centrem principalment en l’escrita en català, però no deixem de banda a qui ho fa en castellà.

Per mostrar tota aquesta varietat portem autors de totes bandes, la catalana Margarida Aritzeta, el valencià Xavier Aliaga i qui està a les dues bandes del territori, Pere Cervantes, va nàixer i créixer a Barcelona i ara establert a Benicàssim des de fa anys. Moderarà la taula l’escriptor i periodista barceloní Alberto Valle. Per a pròximes edicions del Blackconnection no podran faltar escriptors de les Illes Balears.

Margarida Aritzeta

Nascuda a Valls el 1953 és llicenciada en Història Moderna i Contemporània, doctora en Filologia Catalana, Tècnica Superior en Radiodifusió, ha estat professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili (1980-2018).

Ha publicat una quarantena de novel·les, una part de les quals són de gènere, i ha participat en diverses antologies de relats, tant de gènere negre com de ciència-ficció i fantasia. Premiada amb el Víctor Català l’any 1980, el Sant Joan de novel·la el 1982 i el Barcanova de Literatura Juvenil el 2013. Va formar part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs. Va publicar tres novel·les a “La Negra” de La Magrana als anys 90. Té dues novel·les amb el llibreter de vell Manu Uriarte com a investigador, quatre novel·les i diversos relats en volums col·lectius de la sèrie de la inspectora Mina Fuster i una novel·la que protagonitza Kàputx, el periodista, de la mateixa sèrie. Els seus darrers títols són «Les dones del lli» (2024) i «L’Hort de les Ànimes» (2025), on s’estrena la sergent Mirella Blasco en la ficció i l’escriptora a la col·lecció «crims.cat« dins de l’editorial Clandestina. Una novel·la plena de personatges foscos en una atmosfera densa i tibant.

L’hort de les ànimes (Editorial Clandestina)

«Durant una tòrrida matinada d’agost, a Doldellops, una ciutat petita del Camp de Tarragona, apareix el cadàver nu i amb signes de violència del sacerdot Bernat de Cruïlles a l’hort de la rectoria, mentre tots els veïns busquen amb neguit un nen de set anys que ha desaparegut. Un sentiment de terror envaeix tota la població, que no sap si hi ha alguna fatídica relació entre tots dos successos. Mentrestant, l’equip de la sergent dels Mossos d’Esquadra Mirella Blasco, en quadre per les vacances, investigarà la mort del capellà contradictori i carregat de secrets, en un barri que des de la seva arribada no ha parat de degradar-se»

Xavier Aliaga

Nascut a Madrid al 1970 i criat a Xàtiva. En el periodisme ha interpretat quasi tots els papers: redactor, columnista, contertuli de ràdio i televisió en mitjans com El País, Levante, SER, Onda Cero, Canal 9 Ràdio, À Punt i altres. També va estar responsable de comunicació política.

Des de l’any 2007 desenvolupa la seua tasca com a periodista cultural, sobretot en el setmanari El Temps. Com a escriptor té huit novel·les publicades i una novel·la breu. Entre les més destacades i premiades, ‘Vides desafinades», ‘El meu nom no és Irina’, ‘Les quatre vides de l’oncle Antoine’ i ‘Ja estem morts, amor’. La seua darrera novel·la és el thriller ‘Això no és un western’ de l’editorial Clandestina. També ha participat en nombrosos llibres col·lectius, entre ells el recent ‘Eixir del fang‘, una iniciativa en favor de les llibreries afectades per la Dana d’octubre del 2024.

«Això no és un western» (Editorial Clandestina) «Aquesta història comença amb el cínic inspector Feliu Oyono i la seua companya Marga Pitarch sentint la llepada de la mort en un erm, a punt de ser enterrats en vida. El paisatge remet als relats fronterers, amb els herois esperant la irrupció salvadora del Seté de Cavalleria. Però que els codis mestissos no us enganyen, perquè això no és un western: els policies han acabat allí investigant la mort d’una jove, filla d’un empresari rus arrelat a la Marina. Un assassinat salvatge que ens endinsa en una sòrdida teranyina de màfies, negocis térbols, fanatisme, ideologies totalitàries i homes que no estimaven les dones. Una història alhora de serveis secrets amb derivades en el Kremlin i el rerefons d’una guerra que se suposava curta i que esdevé una llarga i interminable carnisseria»

Pere Cervantes

Nascut a Barcelona el 1971, establert a Benicàssim des de fa anys és un «implicado habitual» a Morella Negra participant ja en la 1ª edició.

Llicenciat en Dret, és escriptor i Policia Nacional responsable del Grup de Delictes Tecnològics de Castelló dedicat a la investigació de delictes comesos per Internet i ha coordinat moltes operacions policials contra la distribució de pornografia infantil en la xarxa. Va ser Observador de Pau per l’ONU a Kosovo i per a la Unió Europea a Bòsnia i Hercegovina.

És autor de nou novel·les, entre elles “Tres minutos de color” premi Cartagena Negra 2017, “Golpes”, premi Letras del Mediterráneo 2018, i les tres últimes publicades en Destino: “El Chico de las bobinas”, “La espía de Cristal” y “Me olvidé del cielo”.

«Me olvidé del cielo» (Editorial Destino)

«En 1923, el inspector Basilio Bosc vuelve a Barcelona después de cinco años en Madrid con el encargo de hallar a una niña desaparecida en el cine Coliseum: Cristina Nomdedeu, hija de un importante empresario textil. El regreso de Bosc a su ciudad natal pondrá en evidencia la vida que dejó atrás suspendida con su apresurada marcha, y abrirá viejas heridas: el reencuentro con su familia y también su relación con Joana. Cuando todas las vías de investigación se van cerrando, el inspector, aturdido además por las revelaciones personales, acudirá al Gabacho, un ladrón respetado en los tugurios del Distrito V y amigo de la infancia. Más pronto de lo esperado, todos los protagonistas de esta historia tendrán que enfrentarse al verdadero mal, aquel que conducirá al lector hasta un final insospechado»

Alberto Valle

Barceloní collita de 1977, Alberto Valle és periodista i escriptor. Autor de “Todos habían dejado de bailar”, premi L’H Confidencial 2022, i de “Soy la venjanza de un hombre muerto”, premio Ciutat de Vila-real 2018.

Alberto Valle també ha perpetrat, sota el pseudònim de Pascual Ulpiano, els cinc volums que componen la Sèrie Palop, veritable homenatge al hard boiled més immisericorde. Ha sigut guardonat amb el premi Castell de Canyelles 2021 pel relat “No llores por mí cuando te hayas ido” i amb el primer premi Sant Boi Negre 2023 amb el relat “La norma del Salazar”. Incapaç de guanyar-se la vida honradament, Valle treballa en una agència de comunicació i exerceix com a periodista en diverses capçaleres com The New Barcelona Post o Ruta66. Camina ficat en temes musicals i literaris i, per a discutible joia de família i afins, no calla ni davall de l’aigua.